Els ibers eren una societat sedentària. Vivien en un lloc fix a prop dels camps de conreu i les pastures per als animals. Els pobles s’agrupaven al voltant d’un o dos carrers. Les cases es construïen totes molt juntes, paret contra paret, perquè així la part del darrere feia de muralla per protegir el poblat.
Les cases es construïen amb un mur baix de pedra a la base i després s’aixecaven parets de tàpia. Les tàpies es construïen fent grans calaixos de fusta on s’abocava fang barrejat amb palla i pedres i es deixava assecar. Les teulades es feien amb canyes i palla i sovint es cobrien amb fang per fer-les més impermeables.
Per dins eren molt senzilles, amb una o dues habitacions on es duia a terme la vida familiar. Hi havia un espai per cuinar, espai per dormir, espai per emmagatzemar i, a vegades, una zona reservada a guardar els animals dins de la mateixa casa.
Des de fora tots els edificis eren iguals, només estudiant l’interior s’ha vist que hi havia llocs que només s’utilitzaven per guardar menjar, eines o animals.
Històra de la Casa 